![«Digue’m Boig» de Roger De Gràcia: breu autobiografía sobre la salut mental [CAT]](https://byebyeviernes.com/wp-content/uploads/2023/11/diguem-boig.jpg)
“Digue’m Boig” va estar una lectura recomanada pel meu psicòleg. “La seva història és similar a la teva en alguns aspectes”, em va dir. Com a pacient obedient la primera cosa que vaig fer un cop vaig sortir de la seva consulta va ser entrar a una llibreria i fer-me amb ell.
«Digue’m Boig» es un relat breu i colpidor escrit per un gran comunicador
Jo no el coneixia de res, al Roger de Gràcia. Vull dir que tot i ser una figura coneguda al panorama català mai l’he vist en acció. Imagino que el llibre tindrà més impacte per aquells que el coneguin com a presentador de la tele, tenint en compte els temes que tracta. I és que a «Digue’m Boig» el periodista i actor explica per primera vegada la depressió i fòbia social que pateix des que van començar els primers símptomes el dia del seu desè aniversari.
Començaré dient que m’ha agradat molt. En Roger té un estil proper i divertit a l’hora de tractar un tema tan seriós com aquest, decissió completament encertada per mí. M’el he cruspit en dos dies perquè el llibre és d’allò més amè i perquè moltíssims elements de la seva narrativa m’atrauen.
En primer lloc m’ha encantat llegir un llibre sobre aquests temes escrit per un barceloní, com jo. Ja havia llegit altres peces biogràfiques relacionades amb el tema, com Reasons to stay alive del Matt Haig, però en el seu discurs i en la seva història no m’hi sentia gens reflectit. És genial poder trobar contingut d’aquest estil en català perquè, tot i que venim de generacions diferents, tenim referents i humor similars.
Deixant de banda els nacionalismes, el que més m’ha fascinat de la seva història i, sobretot, de la manera d’explicarla, es que l’he sentit genuina. Sovint en aquest tipus de llibres m’hi trobo individus que em parlen desde una superioritat moral que em genera resistència i fatiga. En Roger, sense ser massa autocompassiu, deixa de banda el ego i explica una història, la seva, que sé que a més d’un, incloent a mí, ajudarà.
La història de De Gràcia m’ajuda a entendre els prejudicis de les generacions prèvies en temes de salut mental i em fa sentir-me agraït per haver nascut quan ho he fet. Jo ara tinc llibres com aquest al meu abast, acompanyant un camí que pot arribar a ser d’allò més solitari. No vull ni imaginar-me com seria crèixer sense aquest tipus de recursos. Per això, obviament aplaudiexo la valentia d’en Roger. És completament necessari que hi hagi gent com ell compartint el seu relat. I si a més ho fas d’aquest mode tan directe i entretingut, doncs millor.
«Digue’m Boig» es un relat breu i colpidor escrit per un gran comunicador. Amb aquest el meu psicòleg l’ha encertat completament.
Altres artícles que et poden interessar:
- Ustica
Cogimos el pequeño barco hacia Ustica por la mañana, no recuerdo exactamente la hora. Iba bastante lleno, aunque no estaba seguro de si la mayoría… Lee más: Ustica - Dadme una naturaleza salvaje
«Deberíamos partir en la más corta caminata, tal vez, con el espíritu de la aventura eterna, para no regresar jamás; preparados para enviar de vuelta… Lee más: Dadme una naturaleza salvaje - He vuelto de un viaje
Desde que volví de mi último viaje me he sentido incapaz de escribir. Sé que, tal y como indica Steven Pressfield en su «La guerra… Lee más: He vuelto de un viaje - Palermo
Hay ciudades que no pueden estarse quietas ni por un minuto. Siguen alterando su estructura urbana y su personalidad pero manteniendo su identidad inalterada. Esto… Lee más: Palermo - El antisocial sociable
Hace demasiado tiempo que no me siento tan bien como hoy. El trabajo en el hostal me hace sentirme agotado, apático e intransigente. Convivo con… Lee más: El antisocial sociable - Álbum de Órgiva
Ayer una amiga del último proyecto me pasó una serie de fotos de nuestro tiempo en Órgiva. Dos meses en los que trabajamos con Semillistas,… Lee más: Álbum de Órgiva