Alvocats [CAT]

Ahir vaig anar a recol·lectar alvocats pel barri. La Mira va descobrir que a prop del nostre alberg hi ha un carreró amb molts arbres que creixen per sobre de la tanca i si t’enfiles suficient i ets prou hàbil et pots fer amb molts d’ells. Així vam fer aleshores, vam anar cap allà de nit amb la meva llanterna frontal i una bossa buida i tornarem amb aquesta ben plena. No nomès d’alvocats, ja que pel camí vam trobar un taronger que demanava a crits que ens emportessim els seus fruits també.

Mentre un recol·lectava, l’altre vigil·lava amb posat conspiranoic que no hi hagués ningú travessant el carrer, com si en comptes d’agafar fruites estiguessim robant un banc. Vam tornar a l’alberg plens d’exitació i sentint-nos uns herois.

«A Hamburg procuro no comprar perquè sé que no és ètic tot i què m’encanten», deia ella. «Això és el paradís». Jo reia i saltava d’alegria davant la satisfacció de sortir de casa amb una missió i poder tornar sabent que la feina està ben feta. Guaita’ls, tot emocionats per uns alvocats.

En Panos va ser qui ens va donar el vist verd per anar en busca i captura d’alvocats. «Only if the tree grows over the fence and if you see that no one is picking them up», va dir en el seu marcat accent grec. La ètica en el robatori de fruites; Robin Hoods de l’esmorzar. Per suposat no li vam dir que en alguns dels casos vam haver d’enfilarnos dins d’algun dels forats de la tanca.

Aquesta nit inclús he somniat amb els alvocats. Al somni (o malsón, més ben dit) buscava la bossa que ahir vam portar i veia que molts d’ells ja no hi eren. La primera cosa que he fet després de llevar-me ha estat anar a la cuina i comprovar que, efectivament, encara hi son.

Aquell mateix dia, unes hores abans, la Mira m’havia confessat com havia tingut un parell de dies d’insospitada tristesa. «No sé d’on ve ni tampoc com frenar-ho». Jo li vaig dir que pot ser no hi havia que frenar res, que tal i com diu Rilke cap sentiment es definitu, les emocions son transitòries e intentar controlar-les pot tindre un efecte invers al que busquem. Al final de la nostra expedició em va dir que s’ho havia passat d’allò més bé, i que per fi es trobava una mica millor. A veure si la felicitat es trobarà en aquesta rugosa peça de fruita d’ós gegantí.

Deixa que tot et succeeixi.
Bellesa i terror.
Segueix caminant.
Cap sentiment es definitiu.

- Rainer Maria Rilke

Marc Borillo García

Altres artícles que et poden interessar:

Alvocats [CAT]
Ahir vaig anar a recol·lectar alvocats pel barri. La Mira va descobrir que a prop del nostre alberg hi ha un carreró amb molts arbres… Lee más: Alvocats [CAT]
«Digue’m Boig» de Roger De Gràcia: breu autobiografía sobre la salut mental [CAT]
“Digue’m Boig” va estar una lectura recomanada pel meu psicòleg. “La seva història és similar a la teva en alguns aspectes”, em va dir. Com… Lee más: «Digue’m Boig» de Roger De Gràcia: breu autobiografía sobre la salut mental [CAT]
Crítica de «Els encantats» [CAT]
«Els Encantats» és un retrat intimista d’una mare que ha d’aprendre a lidiar amb el fet de compartir la seva filla Seguint l’estela de Carla… Lee más: Crítica de «Els encantats» [CAT]
Crítica de «La possibilitat de dir-ne casa» [CAT]
Aquesta és la última novel·la de Marta Orriols: la història de Valentina, una periodista i corresponsal que després de quasi vint anys a l’estranger torna… Lee más: Crítica de «La possibilitat de dir-ne casa» [CAT]