![Crítica de «La possibilitat de dir-ne casa» [CAT]](https://byebyeviernes.com/wp-content/uploads/2023/03/9788475889870-e1678201467273.jpg)
Aquesta és la última novel·la de Marta Orriols: la història de Valentina, una periodista i corresponsal que després de quasi vint anys a l’estranger torna a Barcelona. Com dos transeuntes que es reconeixen en un mar de persones, jo vaig trobar a la Valentina en una visita a última hora d’una llibreria del centre de Barcelona. Al dia següent, assegut a un avió que em portaria lluny d’allà, em trobaria endinsat en aquesta novel·la sobre la búsqueda del sentiment de pertenença. Mentres la Valentina aterrava donant inici a la trama, jo m’enlairava, en el que fou un moment d’enyorança de la que un dia va ser casa meva.
Opinió
La possibilitat de dir-ne casa tracta molts temes, i de manera molt encertada. En primer lloc hi és la faceta periodística del llibre. Orriols ens apropa a la realitat d’Orient Mitjà a través de flashbacks molt ben treballats, on es nota el nivell de recerca darrere de la obra. No dubta en criticar el sector del periodisme i la corresponsalia i en questionar el sentit d’aquesta arriscada feina. Multitud de vides, pèrdua, dol, amor… Com transmetre tot això en reportatges de dos minuts i mig? Com ser un espectador de la barbàrie sense poder fer res al respecte? Com lidiar amb tot això desde la nostra privilegiada posició de europeus occidentals? La possibilitat de dir-ne casa és una rehivindicació d’aquests aspectes, una enginyosa i efectiva manera de concienciar als lectors, i a més, una carta d’amor al Líban.
A més de tot això, crec que el que realment ha fet que no em pugui despendre del llibre és la història d’amor que hi retrata. Marta Orriols es capaç de crear escenes de preciosa tendresa, sense la necessitat de fer ús de clitxés o recursos barats. La història de la Valentina i la Valeria és una d’aquelles que sempre m’acompanyaran.
Un últim punt que m’agradaria destacar és l’humor de la novel·la. M’ho vaig passar d’allò més bé llegint el diàleg mental de la Valentina, i lo cert, és que en vàries ocasions em va fer riure en veu alta. Sobretot aquest sarcàstic ús del «rei» o «reina» tant català al final de certes frases.
En conclusió
La possibilitat de dir-ne casa tracta al cap i a la fi sobre trobar el nostre lloc en aquest món. Amb un relat específic, Orriols evoca sensacions universals, sobretot per aquells que saben el que és marxar a viure lluny.
Tornar a casa és com travessar un pont entre la que era la teva vida aquí abans de marxar i la persona que ets ara, després de tots aquests anys fora
Una de les frases de la novel·la que més m’agraden
Acabo aquest article dient que estic molt agraït d’haver trobat aquest llibre, i que el pròxim cop que torni a Barcelona em faré amb la resta de novel·les de Marta Orriols, de la qual em declaro fan a partir d’ara mateix.
